5a entrada: Planificació de classe

Hola a tothom! 

 

Avui parlaré de la planificació de classe. Hem començat la classe parlant d'en Benjamin Bloom... així que comencem argumentant les meves experiències i opinions des del principi...

Programació per objectius:

Primer de tot, deixar clar que no he tingut mai consciència d'haver experimentat la programació per objectius fins ara, i la veritat és que mai havia sentit a parlar de la taxonomia de Benjamin Bloom (i això que va morir al 1999!). Fins ara no sabia que la tradició pedagògica i l'ensenyament es basen en una programació per objectius, i es pot ben dir que el meu aprenentatge s'ha basat bàsicament en això, i que es podia veure clarament a l'índex dels llibres!

• Els objectius generals: Saber escriure, saber fer operacions determinades de matemàtiques...
• Els específics: Saber saludar en anglès
• Els operatius (fer un dictat cada setmana)

És interessant veure com funciona l'escala d'aprenentatge de Bloom (tot i que hi ha moltíssims verbs - reconèixer, comprendre, aplicar, analitzar, sintetitzar...-, i no crec que sigui gaire pràctic fer programació de classe fent-los servir...). Però bé, si es diu que ha tingut influència, deu ser per alguna cosa!

Pel que fa a les pràctiques d'anàlisi gramatical:

Mètode deductiu: s'expliquen les regles/les normes. S'apliquen exemples, es fan exercicis. Això ho fem molt: exercicis d'omplir buits, norma + exercici del que s'ha explicat...per aprendre llengües ho he fet molt.

Mètode inductiu: l'alumne ha de ser més creatiu. Exemples reals en context. Subratllar els adjectius d'un text i intentar formular una regla. Aquest mètode també l'hem fet bastant, conjuntament amb els exercicis del mètode deductiu. Per exemple, ara mateix recordo un exercici d'anglès que consistia a agafar tots els verbs que anaven seguits (I would like to go/ I like swimming): a partir d'aquí sabíem quins verbs regien un gerundi o un infinitiu.

Suposo que el mètode inductiu és més lent, però aquest aprenentatge es reté més al cervell. Tot i això, aquest mètode et pot acabar frustrant perquè no saps on vols acabar. Personalment, penso que tots dos es complementen bastant bé, no cal tenir només un mètode. El mètode deductiu es molt bona eina per començar, perquè no trigues tant de temps i ja saps per on van els trets. El mètode inductiu es pot anar aplicant per altres conceptes que es vulguin ensenyar. I anar alternant i fer-les servir conjuntament.

Aprenentatge d'ítems, pràctiques,  projectes o tasques:

Presentacions d'ítems: Ens exposen una estructura perquè l'aprenguem a produir. És molt important, i sí, l'he rebuda, sempre m'han presentat l'estructura. Sobretot i més explícitament a francès.

                 Pràctiques controlades: practiquem intensament. A anglès i a alemany solíem repetir i fer pràctiques de textos ja escrits, suposo perquè ens sonessin les paraules i la melodia de la frase. Eren bastant mecànics, i no havia de pensar gaire. M'anaven bé per aquells dies que estava tan cansada que no tenia ganes de pensar, i bé... prefereixo pensar que també se'm quedaven les melodies i les paraules inconscientment!!

             Pràctiques obertes: hi tenim un ús lliure, una activitat més oberta. A anglès no tant (perquè he tingut unes professores tan tradicionals que només escrivíem al llibre), però a francès i a alemany sí que fèiem diàlegs improvisats, a partir d'un diàleg que ja se'ns havien presentat.

Treball per projectes o tasques 

Sí que he tingut classes que treballaven per projectes o tasques. Jo, a part dels típics estudis de casos a la universitat, recordo el treball de recerca que fem a 4rt d'ESO. El vam fer del riu Tordera, i vam treballar-lo durant més d'una setmana. Ho vaig trobar molt indisciplinari, molt de treball en equip i la veritat és que en vaig aprendre moltíssim. Recordo les sortides al riu per agafar-ne mostres i vaig ampliar molt la meva visió sobre l'aprenentatge: era molt millor aprendre a agafar mostres i analitzar-les tu mateix, que no aprendre-ho a classe a partir del llibre :D

Pel que fa les classes (individualistes o cooperatives)

A classe normalment he treballat sempre individualment, exceptuant exercicis concrets com ara els diàlegs, o comentar algun text, els quals he fet en parella. Ara a la universitat la cosa ha canviat i tinc la sensació que només fem coses en grup. Arriba un moment que no saps ni amb qui vas o amb qui has quedat o què toca fer...

La veritat és que ni m'he passat gaires estones escoltant el professor i prenent apunts, ni he tingut classes gaire actives. Bàsicament, gairebé sempre ens hem basant en el llibre. Això sí, a la uni la cosa ha canviat bastant. Ara mateix, estudiant literatura, em torno boja per seguir tot el que diu el profe! Suposo que és qüestió de pràctica. A veure com acaba la cosa! :)

Ens veiem a la propera! :)