9a entrada: Ensenyar i aprendre en línia

Bon dia a tothom!

L'estiu comença a olorar-se: el tenim aquí el cantó, pràcticament el podem tocar! I és això exactament el que hem recorda molt al tema que tractarem avui: l'aprenentatge en línia.

Segurament pensareu quina relació té l'estiu (vacances, platja... per a d'altres, potser feina...) amb l'aprenentatge en línia (estudiar!!!). Però m'agradaria deixar constància que per a mi no és ben bé una tortura, és més: m'encanta estudiar llengües (en línia, o presencialment). Sempre he esperat a l'estiu per poder estudiar llengües pel meu compte, sense pressions d'exàmens i marcant jo el ritme. Molts dels coneixements que tinc d'alemany, de francès i d'italià els he adquirit estudiant amb llibres d'autoaprenentatge i recursos online, i després, quan el nivell començava a ser superior, ja he hagut d'anar a classe (necessitava que algú em corregís redaccions i, sobretot, fer part oral!).

L'EVA

 

Val a dir, però, que els recursos online no sempre han estat estudiant llengües pel meu compte, sinó també com a complement de les meves classes presencials. L'EVA (Entorn Virtual d'Aprenentatge) és molt usat ja pels professors, que m'han penjat feina o teoria pel Moodle. Aquest mètode és molt interessant, però a vegades els professors no saben que tenim altres assignatures, i ens pengen TOOOTA la informació que tenen d'un tema i tres mil exercicis. Això, senyors meus, acaba sent un martiri. Tot i això, crec que es pot aconseguir un aprenentatge òptim si el professor sap què ha d'enviar i quina feina és més important a cada tema. Ah, i si sap ordenar les pàgines, perquè déu n'hi do, eh, déu n'hi do... hores intentant trobar aquell document perdut de fa dues setmanes...

Xarxes socials

A part d'això, el que m'apassiona de les llengües és que no només es poden estudiar tancats a casa, sinó a les mateixes xarxes socials. Les llengües són, sense adonar-nos-en, constantment a la vida de tothom, són allà, sense dir res. Jo tinc molts amics i coneguts al Facebook (i gent que no saps com hi ha anat a parar, això també passa...) que vaig conèixer amb l'Erasmus o viatjant, o que són amics d'amics. Amb ells intento parlar altres llengües, o quan tinc un dubte lingüístic els pregunto :) Ells també em fan preguntes sobre el castellà, i reconec que hi ha moments que et fan reflexionar sobre la teva mateixa llengua (sobretot els verbs! T'adones de la quantitat d'excepcions que hi ha...).

Aquesta és una conversa de Facebook amb una amiga meva russa. Ens vam conèixer a Alemanya. :)

Pàgines en línia

Hi ha moltíssimes pàgines en línia per estudiar, però futimé futimé. Només cal ser una mica crític per saber quina et va millor a tu, però la veritat és que és impressionant la quantitat de gent que vol ajudar els aprenents de llengua creant aquestes pàgines... Aquí us passo un link que us anirà perfecte per si algun dia decidiu començar amb aquesta mena d'aprenentatge:

LINK - RECURSOS ONLINE  

L'EPA

Per tant, el meu EPA (Entorn Personal d'Aprenentatge) és molt extens: tinc pàgines online que m'interessen a Favoritos, tinc el Facebook, entro als fòrums de diferents pàgines, diccionaris online...

Va bé, llavors?

 

A partir de les meves experiències, puc dir que l'ensenyament lingüístic en línia depèn d'un mateix, i, sobretot, de la constància i la motivació que tens per a la llengua respectiva. S'ha d'entendre que, com a tot aprenentatge, s'ha d'estudiar. Aprendre en línia m'ha donat a mi moltes eines i m'ha ajudat a aprofundir en allò que em mancava sense haver de seguir el ritme d'una classe. Tot i això, hi ha gent que no ho podria fer mai, perquè necessita l'ajuda d'un professor per aprendre una llengua. Val a dir, però, que una vegada has estudiat una llengua amb un professor, la segona és molt més fàcil començar-la per internet: no vas tan perdut :)

Ha estat un plaer pertànyer a aquesta comunitat, espero que tingueu molta sort amb els exàmens. I, si us plau, no ho oblideu mai: education must go on! :)

Salut!

8a entrada: recursos

Hola a tothom!

I aquí tenim la 8a entrada, la recta final va acabant... i ara toca parlar de recursos!

Comprensió oral:

Tan de bo hagués tingut classes de comprensió oral, TAN DE BO! Sempre recordaré la por que els hi tenia, però a la vegada sabia que necessitava practicar-ne. A l'escola, quan estudiava anglès, no ens avaluaven la comprensió oral; i ara recordant... crec que la uni va ser l'únic lloc on ens van començar a fer àudios (a francès i a alemany), tot i això tampoc no en féiem gaire, i, quan en fèiem, en fèiem més a francès que a alemany. Igualment, sempre acabàvem no fent exàmens sobre el tema. Però ja dic... escoltar una llengua des dels principis i començar a entendre-la, motiva com res a la vida :) Això sí, jo pel meu compte he mirat des dels Oscars al Youtube, a les americanades de diumenge en versió original a la televisió! Olé!

Expressió oral:

Explicant la meva experiència personal m'adono del desastre d'ensenyament de llengües que he experimentat... sabia que era dolent, però ara? No sé com he acabat aquí, la veritat! Jaja jocs de rol? Simulacions? Escenificacions? Drames? Tot em sóna a ciència ficció!! el màxim maxíssim era fer el típic diàleg de 4 frases que el professor et donava prèviament! Si mai sóc professora, ho faré, oi tant!

Comprensió lectora: 

 

La comprensió lectora sí que l'he treballada molt, i en totes les llengües. Sobretot en anglès, català i castellà. Fer lectures en veu alta, ordenar paràgrafs, transferir informació a un esquema i comparar textos a classe era el pa de cada dia. Això, de vegades, feia que la classe fos pesada, perquè quan ets més jove et costa més concentrar-te, i si només fas això cada dia... ara, érem uns cracks dividint apartats! I de llibres sí que en llegíem, sobretot a anglès :) recordo el llibret petitó que ja vaig penjar a la primera entrada: eren llibrets primets, dels quals et feien el típic examen a final de trimestre.

Expressió escrita:

Sobre l'expressió escrita mai no he fet un taller d'escriptura, però sí que he après a escriure a base d'escriure. Crec que el que més he fet a la vida és escriure (valga la redundancia). M'han corregit, ensenyat com utilitzar el diccionari, a fer servir internet , i mireu.. he sortit el que sóc ara. Encara ara a la universitat em corregeixen, i no crec arribar mai a la perfecció, però qui arriba a la perfecció? Igualment, com el meu professor de Literatura diu, quan siguem més grans i siguem gent de renom, podrem fer “el que ens doni la gana”! :)

Salut!

7a entrada: Avaluació de l'aprenentatge de llengües

Âllo à tout le monde,

Avui parlarem de les avaluacions. Un tema que segurament a tots ens remet a temps difícils, d'angoixa, de patiment, de plors, de mal humor... PERÒ que generen adrenalina i sentit d'autosuperació, o no? :P

Normalment entenem avaluacions com a exàmens, però no és ben bé així... en principi és el seguiment de l'alumne i la qualificació que se li dóna durant el curs lectiu. Jo, però, parlaré més aviat d'exàmens, ja que les meves avaluacions no eren més que exàmens finals. Ara, doncs, intentaré anar comentant nous termes apresos a classe mentre explico la meva experiència personal. Voilà!

Els enfocaments d'avaluació que he experimentat més han estat l'enfocament continuat, ja que a vegades fèiem testos de tant en tant per veure com anàvem, l'avaluació qualitativa (a primària i a la ESO) ja que les notes eren amb comentaris i coses a millorar, i a la uni ja va ser quantitativa, amb només xifres i ja està. La normativa i l'ipsativa s'han vist molt a la uni, ja que es necessiten coneixements previs per poder cursar les assignatures, en canvi, la criterial era ja de cara a la primària i a la ESO (tot i que també a la universitat), ja que es basa més en definicions explícites de coneixements i competències.

Pel que fa a les proves, les que he fet jo són majoritàriament de diagnòstic, per saber què sabem fer i no. Les proves d'adscripció, però, no les he fetes mai. He sentit a parlar que molts alumnes sí, que serveixen per dividir-los en nivells. No trobo que estigui malament, però trobo malament que acabin en diferents nivells, haurien de donar mes canya al nivell més baix. I sobre exàmens de competència, doncs n'he fet dos: l'Advanced del Cambridge i el DSH (Deutsche Sprachprüfung für den Hochschulzugang) a Munic. I la veritat, és que tanta tensió i tanta preparació per fer-los cansa tant que et treuen les ganes d'estudiar més...

Els meus exàmens han estat sobretot d'assaig escrit i exercicis a classe. La part oral no ha existit mai (menys als exàmens oficials). Malauradament, jo fins que no vaig venir a viure a Barcelona, no sabia que la llengua servia per comunicar-se amb gent! Pensava que només servia per escriure cartes i comunicar-te a través del Facebook (amb qui? No ho sé... tampoc no coneixia ningú de fora!). Ara, però, suposo que amb el Youtube, amb Internet en general, el món multilingüe és més a la nostra mà. Les avaluacions d'elecció múltiple (odioses avaluacions!!) van ser a la universitat... ah! I als exàmens Cambridge (ostres tu... com m'han arribat a fer patir...). Recordo haver estat minuts interminables davant les respostes a/b/c d'una pregunta del Reading... havia entès tot el text però no sabia QUÈ respondre!! va ser tan frustrant.. i si només hagués estat en un pregunta, encara! Però tot l'examen era així, preguntes incoherents, que semblaven que deien el mateix... però sabies que només una era la correcta... i que el temps passava.... tic tac... HORRIBLE.

Una de les proves que SEMPRE recordaré (però SEMPRE) és un examen sorpresa sobre els diferents temps verbals de verbs irregulars catalans.... és l'examen que pitjor m'ha anat a la vida. I SEMPRE recordaré com vaig odiar el professor per la mala passada jaja. A partir d'aquell dia em vaig mirar els temps verbals cada dia PER SI DE CAS.

Recordo que les avaluacions han donat molt a parlar. I ha unit molt la classe, també ho crec així. Els alumnes s'ajuden o parlen/critiquen després de l'examen. Parles amb gent desconeguda, encara que sigui per comparar respostes. Sí que alguns diran que augmenta el risc de competitivitat. I qui no? La societat en què vivim es basa en això: qui té més bona nota forma part d'un col·lectiu, té les portes obertes. Qui té males notes queda fora. Però no podrem negar que estudiar junts per poder aprovar l'examen, o parlar els dubtes ha fet que molts estudiants enforteixin lligams :) Si han estat justes o no, les avaluacions, això és un altre tema. La veritat és que hi ha hagut de tot: de professors que s'hi han mirat, a professors que semblava que aprovessin a ull. Tot i això, sempre creuré que avaluar exactament el nivell d'una persona avarca tants sentits i el vocabulari és tan extens, que avaluar-ho tot a la perfecció és extremadament difícil, per no dir impossible.

6a entrada: El meu programa o currículum

Hallo an alle :)

Avui parlarem del meu programa o currículum (véase en el título). Aniré afegint la informació nova a mesura que en vaig parlant i així no serà tan pesat :)

Pel que fa la gramàtica tradicional, he seguit un ordre bastant lògic en totes les llengües. De primer, t'ensenyen què és un nom, després un adjectiu, un adverbi... i així anar fent fins que t'ensenyaven les subordinades. Recordo que vaig tenir moltíssims problemes a entendre què era un adjectiu, però molts, eh? Tenia dilemes existencials pel que fa aquestes unitats lèxiques pesades!

Les estructures sintàctiques també seguien un ordre de complexitat de menys a més: vam començar amb les frases simples (amb els verbs ser/to be/sein/être...). Un cop dominat, ja tocava complicar-nos la vida :)

Els centres d'interès o temes diversos de l'entorn immediat només s'han impartit a les llengües estrangeres. En català i castellà no m'han ensenyat mai vocabulari (venia inclòs a les lectures, i potser te'n feien alguna pregunta concreta), però és a les primeres unitats, sobretot, dels llibres de llengua estrangera, en què es feien llistats de paraules. Això sí, relacionades semànticament! Jo, a part, sempre em feia llistats amb les paraules que el profe anava dient a la classe (així que acabava tenint llistes amb tota mena de paraules!).

I també va passar això amb les funcions comunicatives. Presentar-se formalment, demanar menjar a un restaurant... tot això s'estudiava als primers nivells (A1, A2, B1, B2), però a anglès, per exemple, recordo que ja no m'ho ensenyaven això, que ens feien fer converses argumentatives sobre la violència de gènere, per exemple (ens donaven quatre paraules i apa, improvisa!).

Les tasques comunicatives (com ara preparar un programa de ràdio, entre d'altres...), només n'he fet un a la vida i va ser a 4rt de primària (dolça vida aquella!) a català. Vam anar a la ràdio del poble i vam protagonitzar tot el matí. Em va encantar :) Si mai arribo a ser professora (del que sigui) penso fer tasques comunicatives, crec que els nanos poden aprendre moltíssim i divertir-se alhora.

ELS LLIBRES DE TEXT

Els índex, a grans trets, eren així:

Els índex es distribueixen per temes: reading, vocabulary, use of English...

I cada unitat didàctica tenia de títol d'alguna frase que donava referència al tema de la unitat. Feia gràcia, la veritat. A vegades, però, hi veies l'esforç però el resultat... bé, podia ser millor! :P

La veritat és que m'agradaven els llibres de text, potser perquè a mi sempre m'ha agradat tenir-ho tot ordenat :)

Fins a la propera!