1a entrada - Les meves llengües

Bon dia nous bloguer@s :)

Em dic Paula Capa i em disposo a fer un pas més tant a la vida acadèmica com a la vida personal: la creació d'un blog. Sí, ja sabem que som a la generació tecnològica, que naixem amb l'smartphone a la mà, i que als 2 anys ja tenim cercles d'amics al gmail... Exageracions subtilment certes. Però mireu, també hi ha excepcions i jo, senyors meus, en sóc una. Tot i això, aquí em teniu, oferint allò que creia que no podria oferir mai. Exactament com em va passar amb les llengües...

Primeres paraules

Suposo que més o menys tothom deu haver començat amb els típics mots mama i papa. El meu primer repertori, però, va ser una mica diferent. Jo deia, i segurament sense saber-ne el significat, mama, papa i Pepita. Em podria considerar més llesta que la resta, podria sotmetre'm a testos d'intel·ligència només per saber la paraula Pepita a una edat tan curta. Per què no ho faig? Senzillament perquè aquesta saviesa inexplicable va ser resultat de la repetició gradual i diària que feia la meva àvia Pepita quan m'havia de fer de mainadera. La meva àvia s'enorgullia de la neta que tenia la facultat de dir-li pel nom. Fins que, òbviament, la van descobrir in fraganti. Què vol dir això? Són les primeres paraules fruit de la repetició? Interessant...

Llengües maternes

 

Sempre he parlat en castellà amb el meu pare, que és de Valladolid, i en català amb la meva mare, que és de Tordera. A l'escola i a l'institut sentia molt de castellà però jo parlava en català. Al batxillerat vaig escollir la via científica. Sincerament, jo em veia amb bata blanca. Ho sé, no vaig ben encaminada. I és que la meva vida ha canviat de rumb moltes vegades (potser per la ignorància de carreres com la nostra o potser perquè al meu entorn ningú no havia tocat encara les llengües al camp professional). Però sí, ara estudio llengües. He de reconèixer, però, que gaudia a les classes de català i castellà i els professors estaven molt contents amb mi. Pobra gent... amb la classe que tenia no sé com no hi va haver més professors amb depressions... (Però això ja seria una altra entrada del blog...). Els meus professors parlaven tots en català, menys la professora de castellà; i només he estudiat l'alfabet llatí en tota la vida.

Primer contacte amb altres llengües

Suposo que aquest estímul des de ben petita em va quedar marcat. El fet de poder dir allò que altres no podien dir, molava. Però no tinc precisament el perfil d'una lingüista, almenys no el tenia fins que vaig començar la universitat. Sincerament, a mi m'interessaven altres coses. Jo vivia a Blanes i per mi els guiris eren extraterrestres socarrimats que bevien cervesa a les terrasses dels bars davant la platja i donaven unes propines exorbitants, la llengua alienígena que parlaven m'era igual i no tenia cap intenció de parlar amb ells. Els meus pares, però, em van apuntar quan tenia 14 anys a una acadèmia privada per aprendre anglès, més que res perquè sempre havien sentit a dir que l'anglès a l'escola era pèssim. I, apa, a estudiar una llengua que m'havien imposat i sense preguntar-me si hi entenia la utilitat. Recordo que per mi l'anglès era una llengua avorrida, que només s'escrivia i que amb prou feines sabia com es pronunciava. Per molta acadèmia que hi hagués, el coneixement que tenia de la llengua era molt passiu. Així que, em sap greu comunicar-ho, però jo l'anglès l'odiava a mort. I em feia taaaaan de pal anar a les classes, que a vegades feia veure que tenia migranya (ja sabeu, coses de nens haha).

 

• Llibres i cançons

Malauradament visc amb una família que creu que els llibres molesten, i que si no es fan servir, ja els podem donar (molt solidaris, això sí). Així que només he aconseguit imatges d'un llibre de lectura que llegia en anglès (i que hi havia examen a final de trimestre!) i una cançó que em va quedar marcada de la meva infantesa (era simpàtica, però aprenies a base de repetir i repetir!). A part, el meu pare ens comprava els llibres d'en Muzzy per aprendre anglès (CD + llibre; la veritat és que em partia amb en /Maaziii/ !).

Muzzy style!

Lectura obligatòria a l'ESO

 Cançó que feia a primària a base de repetició  (cliqueu al link!)






Añadir leyenda

La decisió

Després del batxillerat, vaig fer la selectivitat. I com bé tots sabeu la pregunta del segle va arribar: “i ara què faig?”. Aquesta pregunta va ser el meu malson durant setmanes. Ja era hora de sol·licitar plaça a les universitats, i no parava de demanar als professors què fer amb la meva vida, fins que vaig decidir que volia ser professora d'anglès. Sí, em vaig il·luminar perquè jo l'anglès l'odiava a mort (com ja he dit). Però és que els meus professors havien sigut tan dolents, i havia aprés tan poc a l'institut que vaig decidir que volia ser millor que ells, volia canviar la metodologia que tenien, volia que els alumnes aprenguessin la llengua millor que jo (màrtir style: morir per la causa). Però no tot és tan senzill com sembla i m'ho van posar difícil. Es veu que si feies el batxillerat científic no podies fer filologia anglesa. Així que la meva cap d'estudis em va perseguir un dia assolellat per oferir-me la possibilitat d'estudiar Traducció i Interpretació, que, per raons desconegudes, això sí que ho podia sol·licitar.

Consolidar les llengües



L'anglès el tenia, però em faltava la segona llengua per a la carrera. Així que vaig decidir de fer francès, que era més semblant i no el veia tan difícil (tots ho hem fet això d'anar per la via fàcil, no ens enganyem haha). Simultàniament em vaig apuntar a alemany a l'escola d'idiomes (no tenia res més a fer). I aquí és on es marca el canvi a la meva vida. El francès va resultar la cosa més tediosa de la vida, però l'alemany em va encantar des del minut zero. La gent em deia que “m'havia tornat boja”, que era “impossible que m'agradés la llengua d'en Hitler”... (calien aquests comentaris? Oi que no?). L'alemany va ser tan important a la meva vida, que vaig decidir d'anar a Alemanya a fer l'Erasmus, allà vaig fer el DSH, un examen de certificat d'idioma. Quan vaig acabar l'Erasmus, m'hi vaig quedar pel meu compte, i va arribar un punt que parlava millor l'alemany que l'anglès. Crec que va ser l'Erasmus un altre període clau. Va ser allà que vaig descobrir el que anomenem la llengua viva, la llengua parlada. Vaig conèixer què era interactuar amb gent d'altres nacionalitats, que la llengua no era un escrit en un llibre, sinó una eina per poder-me comunicar, i que era imprescindible! A més, allà hi vaig descobrir l'italià, per exemple, una llengua que m'encanta. Al final, vaig acabar estudiant anglès, alemany i italià a Alemanya. Sempre he fet exàmens en universitats i de títols en anglès en tinc un (l'Advanced del Cambridge). 

Quan vaig tornar d'Alemanya, vaig matricular-me a Llengües Aplicades. Vaig fer una altra Erasmus, aquest cop a Anglaterra, i vaig consolidar l'anglès que tenia, també hi vaig estudiar el francés i l'italià (per fi arribava al nivell B1 de francès i al B2 d'italià. Tanta suor per fi recompensada!). Quin merder, eh, amb tanta llengua? Jo també ho he hagut de rellegir per entendre-ho millor haha.

El present



Per acabar, diré que treballo en una associació d'estudiants (Erasmus Student Network) i faig tours i activitats per a estudiants internacionals (a veure... no grans tours però quatre coses sí que les dic :P). Aquí faig servir les llengües que puc, i sobretot continuo amb aquell vincle que solia tenir amb les llengües i els seus parlants. Estudio francès i italià pel meu compte (sóc bastant autodidacte, i faig servir material com ara l'Assimil -surt a les fotos!-), i l'anglès i l'alemany el vaig mantenint com puc (siguem sincers: no tenim temps ni per respirar!). Ara mateix no sóc la mateixa que va fer la sele, i les meves passions han canviat. He descobert que allò que m'interessa és aquell món tan dinàmic com ara les llengües, i que he aprés a estimar-les i a valorar-les. No sé on seré d'aquí uns quants anys, però sé on sóc ara i què vull estudiar, i això, de moment, ja és molt :)



Ventall lingüístic de les meves llengües