3a entrada - Les teories psicològiques

Hola a tothom!

Per fi a la llum la tercera entrada. Amb tanta feina de la uni em costa anar al dia, a veure si em puc posar les piles aquests dies! :) En aquesta entrada bàsicament em centraré en les teories psicològiques (com si no ho sabessiu, eh?) jaja

Doncs bé, durant la vida m'he vist exposada a moltes teories psicològiques. He tingut professors de tota mena: començant per professors llunàtics que feien servir les “seves maneres d'ensenyar” a professors pijos que en feien servir les seves. Així que sóc bàsicament el resultat d'una barreja de teories psicològiques. Potser sí que el socioconstructivisme ha estat la teoria més volguda per més professors, però això no deixa que no hagi fet un tast de tot...

Conductisme

Segons la teoria del reflex condicional clàssic de Pàvlov, veiem que a partir d'una sèrie de condicions artificials, podem canviar la conducta d'una persona. A partir d'estímuls generem respostes. Se suposa que es basa en el reforç i es divideix la tasca en petits passos. Se suposa que els errors són dolents perquè “reforcen mals hàbits”. Bàsicament, escrivint això que escric, penso en com vaig aprendre l'abecedari, les taules de multiplicar, les conjugacions dels verbs, entre mooolts d'altres. Ens passàvem la classe repetint. M'hauria agradat raonar i explicar-ho tot d'una manera més crítica, per exemple el per què estudiàvem taules de multiplicar (cosa que vaig descobrir més tard amb els problemes de càlcul! Va ser la descoberta del curs!). Amb l'ortografia catalana igual. Anava fent exercicis i a partir dels errors i la repetició s'anava aprenent. Ara es fa a partir d'un programa d'ordinador, no hi ha cap raonament: o està bé o no! Hauria estat bé fer-ho al meu temps, per fer el mateix millor no gastar tants fulls de paper i ser més ecològics, no?

El cognitivisme

El cognitivisme se centra més en l'activitat mental (processos cognitius). Aquí ja s'agafa com a metàfora els ordinadors (com ara els blocs d'aquesta mateixa assignatura). El cognitivisme ha influït molt sobretot en les habilitats lingüístiques. Suposo que aquesta actitud cognitivista l'he experimentada bastant, a partir de l'ESO, això sí! (no fos cas que els de primària s'herniessin, eh?). Recordo com havíem de fer exàmens de lectura en totes les llengües, i que havíem d'analitzar els exercicis. Sobretot a la carrera, amb els treballs (fent pluja d'idees, organitzar un text de manera coherent...). L'expressió escrita ha estat sempre molt important, almenys personalment.

Humanisme

I aquí arriba l'humanisme. Després d'escoltar en Daniel, sembla que parlem de hippies: emocions, sentiments, identitat... Així a grans trets, només recordo la meva professora de música que es basés en aquesta teoria psicològica. Ens tocava cançons i cantàvem tots junts (i cridàvem, eh? Jo recordo acabar afònica a aquelles classes!). Això sí, era una bona teràpia per desestressar-se :D

Constructivisme

Al constructivisme l'aprenent és el centre de l'aprenentatge de llengües. En principi aquesta teoria psicològica és la que ens han exposat al llarg de la vida, és bàsicament un procés d'adaptació el cognitivisme, així que potser sí que les he experimentades jo també. Aquí podríem parlar del socioconstructivisme, en què l'aprenentatge de les llengües es viu en un moment real, que aprenem de la gent real, com ara la immersió lingüística que hem fet a 2n de carrera (molt bona experiència, sí senyor!).

Conclusió 

Així a grans trets podria dir que m'he sentit més còmode amb el socioconstructivisme, i que trobo el condutisme una teoria que potser sí que en alguns moments m'ha ajudat a la vida (com ara saber l'abecedari de memòria o les taules de multiplicar), però que cap metologia hauria de centrar-se'n, sinó tenir-ho com a eina per ajudar-se, per reforçar coneixement. L'humanisme no m'acaba de fer el pes, perquè crec que es podria malinterpretar l'objectiu i confondre els alumnes, que podrien portar-ho a l'extrem i descontrolar-se (però bé... que tothom pot pensar diferent, eh?).