7a entrada: Avaluació de l'aprenentatge de llengües

Âllo à tout le monde,

Avui parlarem de les avaluacions. Un tema que segurament a tots ens remet a temps difícils, d'angoixa, de patiment, de plors, de mal humor... PERÒ que generen adrenalina i sentit d'autosuperació, o no? :P

Normalment entenem avaluacions com a exàmens, però no és ben bé així... en principi és el seguiment de l'alumne i la qualificació que se li dóna durant el curs lectiu. Jo, però, parlaré més aviat d'exàmens, ja que les meves avaluacions no eren més que exàmens finals. Ara, doncs, intentaré anar comentant nous termes apresos a classe mentre explico la meva experiència personal. Voilà!

Els enfocaments d'avaluació que he experimentat més han estat l'enfocament continuat, ja que a vegades fèiem testos de tant en tant per veure com anàvem, l'avaluació qualitativa (a primària i a la ESO) ja que les notes eren amb comentaris i coses a millorar, i a la uni ja va ser quantitativa, amb només xifres i ja està. La normativa i l'ipsativa s'han vist molt a la uni, ja que es necessiten coneixements previs per poder cursar les assignatures, en canvi, la criterial era ja de cara a la primària i a la ESO (tot i que també a la universitat), ja que es basa més en definicions explícites de coneixements i competències.

Pel que fa a les proves, les que he fet jo són majoritàriament de diagnòstic, per saber què sabem fer i no. Les proves d'adscripció, però, no les he fetes mai. He sentit a parlar que molts alumnes sí, que serveixen per dividir-los en nivells. No trobo que estigui malament, però trobo malament que acabin en diferents nivells, haurien de donar mes canya al nivell més baix. I sobre exàmens de competència, doncs n'he fet dos: l'Advanced del Cambridge i el DSH (Deutsche Sprachprüfung für den Hochschulzugang) a Munic. I la veritat, és que tanta tensió i tanta preparació per fer-los cansa tant que et treuen les ganes d'estudiar més...

Els meus exàmens han estat sobretot d'assaig escrit i exercicis a classe. La part oral no ha existit mai (menys als exàmens oficials). Malauradament, jo fins que no vaig venir a viure a Barcelona, no sabia que la llengua servia per comunicar-se amb gent! Pensava que només servia per escriure cartes i comunicar-te a través del Facebook (amb qui? No ho sé... tampoc no coneixia ningú de fora!). Ara, però, suposo que amb el Youtube, amb Internet en general, el món multilingüe és més a la nostra mà. Les avaluacions d'elecció múltiple (odioses avaluacions!!) van ser a la universitat... ah! I als exàmens Cambridge (ostres tu... com m'han arribat a fer patir...). Recordo haver estat minuts interminables davant les respostes a/b/c d'una pregunta del Reading... havia entès tot el text però no sabia QUÈ respondre!! va ser tan frustrant.. i si només hagués estat en un pregunta, encara! Però tot l'examen era així, preguntes incoherents, que semblaven que deien el mateix... però sabies que només una era la correcta... i que el temps passava.... tic tac... HORRIBLE.

Una de les proves que SEMPRE recordaré (però SEMPRE) és un examen sorpresa sobre els diferents temps verbals de verbs irregulars catalans.... és l'examen que pitjor m'ha anat a la vida. I SEMPRE recordaré com vaig odiar el professor per la mala passada jaja. A partir d'aquell dia em vaig mirar els temps verbals cada dia PER SI DE CAS.

Recordo que les avaluacions han donat molt a parlar. I ha unit molt la classe, també ho crec així. Els alumnes s'ajuden o parlen/critiquen després de l'examen. Parles amb gent desconeguda, encara que sigui per comparar respostes. Sí que alguns diran que augmenta el risc de competitivitat. I qui no? La societat en què vivim es basa en això: qui té més bona nota forma part d'un col·lectiu, té les portes obertes. Qui té males notes queda fora. Però no podrem negar que estudiar junts per poder aprovar l'examen, o parlar els dubtes ha fet que molts estudiants enforteixin lligams :) Si han estat justes o no, les avaluacions, això és un altre tema. La veritat és que hi ha hagut de tot: de professors que s'hi han mirat, a professors que semblava que aprovessin a ull. Tot i això, sempre creuré que avaluar exactament el nivell d'una persona avarca tants sentits i el vocabulari és tan extens, que avaluar-ho tot a la perfecció és extremadament difícil, per no dir impossible.